ilustració representant IA

La frase de Larry Summers “La inteligencia artificial amenazará a los/as médicos/as más que a los/as enfermeros/as” té molta, molta, més potència del que sembla.

Problement esperis un article tècnic sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial a l’empresa, a les nostres vides, sobre tot el què podrem fer en breu, etc… Però amb el bombardeig de titulars efectistes i articles superficials sobre la IA, potser ens cal un anàlisi més prufund en cadascún dels àmbits, fins i tot a nivell antropològic i social.

En quan als pros de la IA, llegim i sentim arreu que ens simplifica la vida, que és una eina poderosa, que generarà noves professions o que tot sistema  o tasca (CRM, chat, sistema documental, comandes, mòbil, generació de continguts, edició de vídeos, assistents…) millorarà gràcies a estar ajudat per IA, entre molts altres beneficis i canvis.

En quan als reptes o dubtes sobre la IA ens expliquen que els estudiants ja no reflexionen, que es plagien textos, que hi ha conflicte amb la propietat intel·lectual, que et poden suplantar en sons i imatges, que pot esdevenir incontrolable o que treurà llocs de treball, entre altres.

Tot i que ni ens podem imaginar totes les repercusions a 2 anys vista, si vam veure des del primer dia que és un canvi a tots els nivells (personal, empresarial, econòmic) tant disruptiu, que ens canviarà tant el nostre dia a dia, com l’aparició d’Internet o del Smartphone.

Sigui quina sigui la teva postura, la intel·ligència artificial està aquí per quedar-se. És inevitable. Així que només ens queda comprendre aquests canvis que vindran i adaptar-nos a aquesta nova realitat. Penseu quants de nosaltres vam dir “jo no tindré mòbil” i mireu ón som.

Tot això, tenint molt en compte que tot just estem a l’inici del desenvolupament real.

Frases sobre la intel·ligència artificial que ens han de despertar

La frase amb que comença aquest article, ens ha fet explotar el cap quan hem rascat una mica més que la superfície:

“La inteligencia artificial amenazará a los/as médicos/as antes que los/as enfermeros/as”

Larry Summers

Abans de començar la reflexió que ens ha regalat la frase, dir que la primera reacció ha estat dedicar-li només 2 segons i passar a una altra cosa. Descartem molts titulars com “No, la Inteligencia Artificial no te va a quitar el trabajo.” perquè preveiem que ens durà a un nou article sense profunditat, i tenim raó en la majoria de casos. Però si parem atenció, pòtser ens poden servir per molt més.

Estar atents als titulars i parar-nos 10 segons a pensar-hi, pot ser un bon catalitzador per a que busquem informació en profunditat, ens posem a  reflexionar sobre com canviarà la nostra vida amb la IA i poder afrontar aquest canvi en positiu.

Tot i que els titulars efectistes (clickbait) solen ser un simple “ganxo” cap a un insubstancial article, quan en veiem molts de similars hauriem de recordar el refrany castellà “Cuando el rio suena, agua lleva”, o el català “Quan els gossos lladren, alguna cosa senten”.

Què està dient realment la frase

En primer lloc, no oblidem que hi ha molts reptes a superar i que encara hem de veure quin ús interessat es farà de la intel·ligència artificial.

Però si som optimistes, analitzem una mica més la frase anterior i ho creuem amb alguns valors positius que alguns, molts ja, intenten/em aplicar a les nostres vides i empreses arribem a teories interessants. Potser només és la meva opinió personal, però això ens encanta als humans: expresar-nos, parlar-ne i tenir bons debats.

  • La frase la llegim en primer lloc ràpid i entenem que abans perdran la seva feina els metges/esses que els infermers/eres.
  • La primera lectura i puntualització que faig, és que no diu “feina” realment, però en tot cas jo ho interpreto com “funcions actuals tal i com les coneixem”. Soc el primer en llegir ràpid, i malament.
  • En relació a això recordo diverses notícies que afirmen que els estudis i programes ja aplicats demostren que la IA diagnostica un 20% millor el cancer de mama que un metge. Uau ! Potser la frase no va desencaminada.
  • En quan a tasques, els metges fan diagòstics basats en evidències, tenen memoritzades medicacions, consulten la seva aplicació, demanen les proves diagnòstiques adequades, etc… Tasques que són de memòria, associació de coneixement i decisió dels passos a seguir. Unes tasques en les que la IA és campiona.
  • En canvi les enfermeres tenen tasques que els han indicat de fer: administrar medicaments, embenar, revisar constants, fer una extracció, moure al pacient, etc… Tasques en les que la IA, de moment, encara no ha entrat.
  • També és important tenir present el fet que les barreres a superar per arribar a ser Jutge o metge requereixen altissimes habilitats d’estudi, de memòria o en disciplines tècniques (biologia, química…) …
    Però coincidirem que hi ha la idea general que tenen poca formació, o capacitats personals (no es pot ser hàbil en tot), per entendre la societat, el comportament humà o les necessitats humanes. No hi ha tanta formació o habilitat per a ser empatics, en obrir-se a valors més enllà de codis deontològics o protocols, en estar atents a altres punts de vista o patiments aliens. No heu sentit mai dir “és que semblen robots sense sentiments”? (exagerant la caricatura, no sé què faria sense els meus metges).
  • I a tot això, entren en joc també les reflexions de l’article que vam publicar recentment Reinventant empreses: com la Sostenibilitat està canviant el joc empresarial ón parlavem de que per afrontar aquesta nova era, es necessiten capacitats com empatia, consciència o sostenibilitat; buscant en les nostres accions un impacte a l’economia, la societat i l’entorn.

La IA ens pot donar esperança per a un món millor?

Tota aquesta enumeració d’idees ens permet arribar a conclusions esperançadores, com a mínim en una teoria positiva.

La lA puede ayudar a crear un mundo más justo y equitativo al automatizar tareas monótonas y peligrosas, liberando a las personas para realizar trabajos más significativos y gratificantes

Rana el Kaliouby

Podria ser que els metges del futur fóssin assistits en les tasques “mecàniques” i tinguéssin temps per informar, comprendre la situació del pacient, donar suport, explicar les opcions de forma humana, adaptar el missatge a la persona que tenen davant. Així potser la sel·lecció de professionals no seria tant per capacitat de memoritzar o fer càlculs matemàtics sinó amb un criteri de vocació i de capacitats d’atenció a les persones i les seves necessitats.

És possible que moltes professions es vegin asistides en les tasques mecàniques, o d’anàlisi complex, per la Intel·ligència artificial i puguin exercir la seva professió centrant-se més en tractar-nos millor, en posar-nos al lloc de l’altre, en buscar el benefici mutuu o en tenir un moment per adaptar directrius de treball a la persona o la situació.

Oi que sembla un bon futur? Doncs penso que de cadascú de nosaltres depèn.

Podem escudar-nos en “la resta de gent no ho farà” o “les empreses aniran al benefici voraç i res canviarà”. O podem, desde la nostra individualitat, impactar al nostre entorn fent que tot sigui més sostenible.

Crec fermament que hi ha un moviment important per viure dins una certa “consciència”, fins ón cadascú pugui i vugui, i que cada cop té més adeptes. Que la gent que pensa i intenta actuar amb aquests valors existeix, la podem trobar i podem tenir un cercle d’amics, clients, proveïdors i coneguts ón sentir-nos en  relacions més sanes i humanes.

Si, a més, ho apliquem a les empreses, tindrem una vida millor, un bon equip i ambient de treball, i una solidesa empresarial essent diferenciadors i sòlids. Potser és el que ens volia dir Sebastián Campanario, que es defineix a sí mateix com “economista no convencional”:

“Es muy difícil competir profesionalmente con alguien que se divierte haciendo lo que hace.”